Taula de continguts:
- Ducati 1199 Panigale S: instint bàsic
- Ducati 1199 Panigale S: highway to hell
- Ducati 1199 Panigale S: lluitant contra la seva naturalesa
Vídeo: Ducati 1199 Panigale S, pua (conducció a ciutat i autopista)
2024 Autora: Nicholas Abramson | [email protected]. Última modificació: 2024-02-10 20:21
Quan vaig arribar al concessionari Ducati Madrid, abans de lliurar-me les claus de la moto el responsable em va fer una pregunta “Has portat alguna Ducati d'aquestes?” L'any passat vaig estar amb la Ducati 848 Evo però, com suposava, aquesta no tindria absolutament res a veure, així que abans de posar-nos mans a l'obra, molt amablement, em van donar un curs ràpid sobre el funcionament interminable del panell d'instruments, els seus múltiples menús, selectors de mode i la resta de parafernàlia que ja us vaig comentar a la presentació de la prova.
Gires la clau i comença la festa de llum i color, i abans d'arrencar t'adones que tot és nou en aquesta Ducati 1199 Panigale S, fins i tot les pinyes de botons s'han modernitzat, res no ha quedat a l'atzar ni s'ha aprofitat de models anteriors, és una ruptura completa amb el que coneixíem fins ara. Però ja està bé, crec que és hora que ens posem en marxa i donem vida a la bèstia.
Ducati 1199 Panigale S: instint bàsic
Accionem la suavíssima maneta d'embragatge que té poc a veure amb el durs que eren en generacions passades, polsem el botó d'encesa i després d'unes voltes el motor d'arrencada posa en marxa el poderós bicilíndric amb un bram contundent que ens saluda. En aquesta setmana de bonaventura a bord d'aquesta moto mai no he deixat mai d'estremir-me en escoltar arrencar aquest motor, és un so només similar al d'altres Ducati prèvies però amb les fuites obertes. Senzillament estimulant.
Tornem a prémer l'embragatge, però aquesta vegada per ficar primera, pisadeta a la palanca, típic “clonck” però sense estridències, comencem a caminar i vaja… se sent molt, molt, molt lleugera. Els primers metres transcorren entre semàfors, creus i avingudes autòctones del centre de Madrid, i necessites molt poc temps per adonar-te que flama d'una manera totalment exagerada l'atenció.
Vas pel carrer i veus caps treure el cap per sobre dels cotxes, un camioner surt per la seva finestreta per saludar-me amb el polze enlaire, un personatge que espero s'identifiqui (lector d'aquest fòrum i ducatista empedreït) em va perseguir amb la seva furgoneta i em va assaltar en parar. Però el més aclaparador va ser en sortir del Red Bull X-Fighters i trobar-me una rotllana de gent volent fer-se fotos amb la meva moto i preguntant per ella, com va dir el meu company Carlos D. “això és anar-se'n de terrassetes nivell Déu”.
Ducati 1199 Panigale S: highway to hell
A tot això i sense adonar-te'n gaire el motor agafa temperatura de seguida, i quan en un dels petits requadres del display se sobrepassen els 70º comences a notar que el palpitar del motor produirà més que alegries. El escapament del cilindre posterior discorre en part fent un colze sota el seient, i entre això i les grans obertures laterals per evacuar la calor del radiador comences a coure't dins de la molta o poca roba que portis. Per solucionar-ho de tant en tant convé obrir els genolls i canviar els peus de posició, o encara millor, començar que l'aire circuli més ràpid, que ja estem sortint de la gran urbs.
Oh, mira! Una rotonda! I a gaudir com a boig. La lleugeresa de moviments d'aquesta moto és tremenda, només has d'insinuar les teves intencions i ella ja s'encarregarà de fer-te sentir com el Valentino Rossi o el Carlos Checa. Ara bé, arribem a la primera reflexió en sortir. És molt comú trobar-se amb passos de zebra i la resta de senyalització horitzontal en abandonar les rotondes i el desbordant parell dels 1199 centímetres cúbics fan que la roda del darrere vulgui anar en una altra direcció diferent de la que desitges, més liberal potser, però el DTC apareix de manera oportuna en detectar-ho i curta perquè no se'ns escapi de les mans la situació. Crec que tota la tecnologia implementada en aquest model és necessària per mantenir a ratlla tot el potencial de la moto abans de posar-nos en perill, i sense ell és possible que un motor així produís més disgustos que alegries.
Ducati 1199 Panigale S: lluitant contra la seva naturalesa
Per fi arribem a un terreny més obert, afrontem una de les múltiples paelleres d'accés que poblen la M-40 i mare meva! quina precisió té aquest atuell, no s'immuta ni a les juntes de dilatació més desastroses. Quan ets dins de la corba gairebé podries mirar a veure si tens un whatsapp perquè no es descompon ni el més mínim encara que tallis gas, accelers o corregeixes. Recordo les antigues Ducati i com eren de remolones per corregir les trajectòries, però això és un altre món.
De fet quan ets al revolt et demana que la acceleres perquè vagi més aplomada, així que comptem fins a tres i cargolem el puny dret. Entre les 3.000 i 6.000 revolucions la moto és fins i tot dòcil, però quan passes les 8.000 voltes sembla que tinguessis al canell dret la potestat per a canviar el gir del Planeta Terra al teu gust. Les coses comencen a passar realment de pressa i les distàncies s'escurcen, però el cas és que sobre la Ducati 1199 Panigale S sembla que no vagis ràpid, fins que mires el velocímetre i t'adones que és hora de tallar i reduir una marxa, o dues.
És curiós que per estar muntats sobre un motor en què cada cilindre cubica gairebé 600 centímetres cúbics no ens trobem a penes vibracions, excepte en autopista circulant molt baixos de revolucions, ia més per ser una esportiva d'ultimíssima fornada és relativament còmoda per posició, no vas molt forçat i el carenat desvia l'aire de forma excel·lent si vas recolzat sobre el dipòsit, l'únic problema per als que tenim poca chicha és que els ossos del darrere demanaran clemència amb el tou del seient tan poc… tou.
Encara que el problema real amb aquesta moto són els asfalts arrissats, amb continus sots i banyeres. Si circules amb la panxa recolzada al dipòsit espero que tinguis costelles de sobres a casa perquè encara ajustant a la baixa la compressió de les suspensions no fan bones molles. Aquesta moto no està feta per anar de passeig sent un més al costat dels enllaunats que estan a buscar raïms a les carreteres de circumval·lació, així que posarem rumb a la serra que entre la calor de l'estiu i la d'aquesta Ducati 1199 Panigale S em ve de gust anar a prendre la fresca.
Continuarà…
Agraïm profundament l'hospitalitat de Santiago Mangas al circuit FK1 i les seves instal·lacions per a la realització de les fotos i les preses de vídeo, i l'acollida de Miguelón, cap de pista. També he de donar les gràcies al senyor Morrillu per donar-me un cop de mà amb les fotos i el vídeo.
Recomanat:
Honda VFR800X Crossrunner, prova (conducció a ciutat, carretera i autopista)
Prova de l'Honda VFR800X Crossrunner. En aquesta segona part us expliquem com es comporta a ciutat, carretera i autopista. Punts positius i negatius
BMW S 1000 R, prova (conducció a ciutat, carretera i autopista)
Prova de la BMW S 1000 R. En aquesta segona part us comptem el comportament d'aquesta roadster tant a la ciutat com a la carretera i autopista
BMW R nineT, prova (conducció a ciutat, carretera i autopista)
Prova de la BMW R nineT. En aquesta segona part us comptem el comportament d'aquesta roadster tant a la ciutat com a la carretera i autopista
Kymco Xciting 400i, prova (conducció a ciutat, carretera i autopista)
Prova del Kymco Xciting 400i. En aquesta segona part, ho provem a ciutat, carretera i autopista comprovant com es comporta i en quines qualitats destaca
Honda NSS300 Forza, prova (conducció a ciutat, carretera i autopista)
Segona part de la prova de l'Honda NSS300 Forza on l'analitzem en recorreguts per ciutat, carretera i autopista. Punts forts i febles