Superbikes Aragó 2012: Marco Melandri triomfa en una carrera prodigiosa
Superbikes Aragó 2012: Marco Melandri triomfa en una carrera prodigiosa

Vídeo: Superbikes Aragó 2012: Marco Melandri triomfa en una carrera prodigiosa

Vídeo: Superbikes Aragó 2012: Marco Melandri triomfa en una carrera prodigiosa
Vídeo: SBK Race 1 - Aragon 2012 2024, Març
Anonim

Avui hem tingut el plaer de gaudir de una meravellosa carrera de Superbikes al circuit de Motorland Aragó. I és que la victòria de Marc Melandri és la millor cirereta que un pastís pogués tenir. No perquè hagi estat Spiderman qui s'hagi fet amb els 25 punts, sinó perquè la manera com s'ha desenvolupat tota la prova.

Us avanço que el paper de Carlos Checa ha estat discret, encara que tenint en compte les condicions en què es troba ens podem donar amb un cant a les dents. Però el que és bonic del món de la competició és precisament això, la competició. Fet que ens porta a saber gaudir de les gestes dels pilots, sigui quina sigui la seva nacionalitat.

Dit això, passo a explicar-vos què ha passat a la segona cursa de la Ronda espanyola de Superbikes – amb vídeo-resum inclòs – que ha acabat amb Marco en primera posició, Eugene Laverty a segona i un sorprenent Chaz Davies completant el calaix. Sí, a mi també em costa creure el que escric perquè sortint en vuitena posició ningú no donava ni un cèntim pel pilot britànic i la seva Aprilia satèl·lit…

A la primera fila se situaven els agressius fars de la Kawasaki ZX-10R de Tom Sykes, al costat de les Aprilia de Max Biaggi i Eugene Laverty, que després dels tests en aquest mateix lloc fa unes setmanes semblen haver solucionat els problema que tenien amb l'electrònica. O això, o Noale ha decidit deixar-li una centraleta 5Js també l'irlandès, que se'l necessita perquè vaig col·laborar en nou títol italià. Llums fora i les piles carregades per encarar la segona oportunitat: Eugene es llança al primer revolt al capdavant mentre per darrere Jonathan Rea torna a pifiar-la a la sortida, encara que en aquesta ocasió sense caiguda.

El seu camí només va ser seguit pels altres dos pilots que han demostrat estar un passet per davant de la resta de la graella: Marco Melandri i Max Biaggi. Per desgràcia, una vegada més, Tom Sykes s'ensorrava tan aviat com el semàfor s'apagava. Amb aquest percal Eugene prenia el comandament de la carrera amb Max i Marco com a escortes metres enrere Tom Sykes, Leon Haslam, Sylvain Guintoli, David Giugliano, Carlos Checa, Chaz Davies i Jonathan Rea.

Girs i més girs perquè aquest trio s'escapés. No és estrany, veient les puntes que per exemple marcava la RSV4 de Laverty amb 326km/h a la recta posterior. Mentre s'estudiaven entre ells amb avançaments innocents Carlos Checa aconseguia remuntar a poc a poc, escalant posicions des de la vuitena plaça on es trobava fins a quedar-se a les portes del podi. Unes portes que semblaven estar massa lluny per a una Ducati desfasada que pateix cada dia una mica més per mantenir el paio. Un altre que havia pogut esquivar tant pilot va ser Chaz Davies, que va aconseguir deixar enrere aquest grup.

Chaz Davies Aragó Race2
Chaz Davies Aragó Race2

Amb 10 voltes per a la bandera a quadres a el grup de cap començava una presa i daca sense fi que va acabar amb Marco comandant la prova. Van ser quatre voltes completes en què tots tres van intentar planejar la tàctica que prendrien en els últims girs. No obstant això, és la lluita continua no va fer més que facilitar larribada per absoluta sorpresa de Chaz. La seva aparició va ser un estímul per als líders, que des d'aquell mateix instant van deixar de reservar les seves armes donant curs a les seves qualitats.

A la frenada de recta de meta Max arribava primer però passat, Melandri que l'utilitzava de referència també perdia el camí de la traçada idònia deixant el buit obert perquè Eugene Laverty passés a la primera posició al segon revolt mentre Chaz, per fora, intentava arrabassar el segon lloc a la BMW. Amb la 58 al capdavant l'Aprilia satèl·lit intentava per tots els mitjans possibles atacar a Marc però totes les seves escomeses van ser ben resoltes per l'italià, qui, tirant de galons va poder passar a temps a Laverty abans de l'últim revolt deixant Davies en mans del Pirata. Que tots quatre passessin amb una diferència de sis dècimes parla de com va ser d'ajustada l'arribada, encara que per tenir-ho clar… millor veure el vídeo-resum.

Allò viscut avui al magnífic circuit d'Aragó no és més que l'evidència d'una realitat cada cop més present, en tots els sentits. El domini mostrat pel motociclisme europeu ha acabat amb els anys en què, per exemple, Honda era Honda. No és que m'alegre, ja que com més marques competitives hi hagi millor, però m'anima veure com la inversió personal i material de fàbriques com BMW o Aprilia es veu finalment recompensada. D'altra banda, l'eterna balança entre MotoGP i SBK es declina cada cop més per les derivades de sèrie, bé pel seu encert, bé per desencert dels altres.

Recomanat: