MotoGP França 2012: gran victòria de Jorge Lorenzo amb l'aparició estel·lar de Valentino Rossi
MotoGP França 2012: gran victòria de Jorge Lorenzo amb l'aparició estel·lar de Valentino Rossi

Vídeo: MotoGP França 2012: gran victòria de Jorge Lorenzo amb l'aparició estel·lar de Valentino Rossi

Vídeo: MotoGP França 2012: gran victòria de Jorge Lorenzo amb l'aparició estel·lar de Valentino Rossi
Vídeo: Jorge Lorenzo lluita el subcampionat de MotoGP 2024, Març
Anonim

Alguns ja s'estan fregant les mans. Semblaven estar amagats, però així que Valentino Rossi va passar avui per la bandera a quadres van ressorgir a imatge i semblança del seu ídol a Le Mans. S'escolten els “Valentino ha tornat”, “el retorn d'Il Dottore” i un gran nombre de titulars sensacionalistes que, encara que sense intenció de tergiversar el desenvolupament d'una carrera, no són tan justos com podrien ser tant amb l'italià com amb el guanyador de la cursa, Jorge Lorenzo, i el tercer classificat, Casey Stoner. Però sí, tant de bo Valentino/Ducati haguessin tornat de debò i les condicions de l'asfalt no haurien estat tan importants.

Aquests titulars xops en positivisme no treuen que sigui totalment cert que la notícia del dia sigui aquesta aparició estel·lar que ha protagonitzat avui el campió italià. No és només el fet d'haver arribat en segona posició, o el plaer de gaudir d'una carretera divertida, sinó que a més s'ha pogut donar el plaer d'avançar, sense emportar-se'l per davant, a Casey Stoner amb la Ducati. El que ha passat a França perquè es doni un resultat tan gran t'ho expliquem després del salt.

Normalment que la cursa sigui declarada en aigua i la pluja aparegui de forma irregular sol significar caigudes, risc i escassetat d'entreteniment. Però la veritat és que avui no ens podem queixar. Després de les curses de Moto3 i Moto2 la categoria reina ha fet, per fi, honor al seu nom. MotoGP ha estat el fermall d'or per a un bonic dia de curses que ni els núvols negres gals han aconseguit deslluir. I això que la sortida deixava molt a desitjar amb l'ensurt de Ben Spies i la caiguda de Randy De Puniet, tots dos en donar gas a la mateixa zona bruta de la graella.

El que es marcava una sortida espectacular, per variar, era Dani Pedrosa. Però, segons va comentar en finalitzar la prova, els canvis fets a la seva moto per a carrera van estar lluny de tenir l'efecte desitjat provocant que perdés massa temps a les sortides dels revolts. Així, Jorge Lorenzo, que estava just enganxat al seu pujol, va poder aprofitar l'oportunitat de liderar el grup quan amb prou feines havien fet mitja volta al traçat francès. Aquesta mitja volta li va valer al mallorquí per posar distància pel mig arribant a fregar el segon amb el següent classificat, Casey Stoner, quan encaraven la següent volta.

Casey Stoner Le Mans
Casey Stoner Le Mans

Jorge al capdavant, Casey intentant seguir el seu ritme i Dani Pedrosa evitant com podia perdre massa posicions. Tot i que va resultar impossible, el 46 va aparèixer per darrere i ho va passar sense contemplacions, després de l'italià, s'hi apuntaven també Andrea Dovizioso i Cal Cruchtlow. Era la tercera volta i tant Mela Chércoles com Ángel Nieto van començar la seva particular guerra, sense raó, contra l'australià. “Després d'aquesta cursa tindrà més ganes de retirar-se”, “Quina llarga se li farà la cursa!

Mentre un sorprenent Valentino s'esforçava a no perdre de vista Stoner alhora que demostrava que en igualtat de condicions ell continua sent el de sempre, les dues Yamaha del Tech3 se li tiraven a sobre. Una de Cal i una altra d'Andrea. Ells tres van ser els primers a evitar que ningú caigués en una migdiada prematura, amb les magnífiques frenades que Cal Cruchtlow i Valentino estaven protagonitzant. Els avançaments es van succeir, arribant fins i tot a passar les dues Yamaha a la Ducati del doctor. Mentrestant Casey aprofitava per pressionar Lorenzo retallant la diferència en dos segons. Pressió que Jorge va administrar perfectament responent amb una millora demolidora del ritme per tornar a gairebé els cinc segons d'avantatge sobre l'últim campió de MotoGP.

Cal Cruchtlow Le Mans
Cal Cruchtlow Le Mans

Quan més interessant estava la carrera amb la batalla constant entre Cal, Andrea i Valentino Telecinco ens va enviar a… publicitat. En aquella finestreta vam poder veure, no sense dificultats, les habilitats de Cruchtlow per al motocròs – tirant a enduro extrem – que el deixava totalment fora de la lluita pel podi. A menys de vuit voltes per al final, el britànic deixava escapar un magnífic podi que no faria altra cosa que recompensar la seva gran temporada. Poc més tard, Andrea Dovizioso també s'acomiadava del possible tercer lloc en marxar per terra.

Així Valentino es va poder llançar a buscar Casey d'una vegada per totes. L'australià, sembla, perdia adherència a la roda del darrere, com Dani, i algun moviment “sospitós” el vam veure a l'Honda. Sense excuses dolentes pel mig, Valentino va iniciar l'atac definitiu amb quatre girs per a la bandera de quadres. Els primers intents no van donar els seus fruits amb Valentino passat a les frenades i Casey defensant de la millor manera possible la posició. A més, tot sigui dit, pesava la cursa de Jerez de l'any passat. A l'última volta Il Dottore va sortir enganxat de l'últim revolt de Le Mans preparant la passada imminent. Després, Casey va llençar la tovallola i va decidir no entrar en una batalla massa arriscada per a les seves aspiracions al títol – per més que s'hagin entestat a la televisió en dir el contrari –.

Valentino Rossi Le Mans
Valentino Rossi Le Mans

Jorge amb deu segons d?avantatge. Valentino aconseguia tornar a divertir-se, a gaudir, a pujar al podi ia quedar per davant de Stoner, cosa que no va evitar que tots dos es felicitessin per la cursa. Amb el GP acabat podries pensar que per fi podries gaudir de la celebració dels pilots, del somriure de Rossi o el lideratge de Lorenzo. Però no, Mela va optar per continuar la seva unidireccional batalla contra Stoner: “M'agradaria que un dia no posés excuses i felicités el seu rival”. És clar, Mela, mai no ho ha fet.

Va destacar també el gran paper de Stefan Bradl mentre que els nostres, Álvaro Bautista i Héctor Barberá van rendir per sota del que s'esperava sense plasmar la condició d'oficial ni els resultats en entrenaments. La primera CRT a passar per meta va ser James Ellison, després de la caiguda de Danilo Petrucci, que fins ara estava fent una gran carrera.

Recomanat: