Copa BMW S1000RR Easy Race, comptada des de dins per Miki Viñola
Copa BMW S1000RR Easy Race, comptada des de dins per Miki Viñola

Vídeo: Copa BMW S1000RR Easy Race, comptada des de dins per Miki Viñola

Vídeo: Copa BMW S1000RR Easy Race, comptada des de dins per Miki Viñola
Vídeo: Motos Garage Tv : Presentación Copa BMW Easy Race 2015 2024, Març
Anonim

Miki Viñola amb la BMW S1000RR a Motorland

Ja fa un temps que vam tenir com a editor a Motorpasión Moto algú que es va guanyar l'afecte de tots a base d'humilitat i saber explicar les seves experiències. Algú tan ficat al món de les dues rodes i la competició que quan dorm no treu el peu del llençol, treu genoll. Amb un estil inconfusible us estic parlant, és clar, de Miki Viñola, protagonista de proves com la de la Ducati Diavel o les narracions des del box sobre com es viu una carrera de resistència. Tenim el gust de tornar a comptar avui amb ell perquè ens expliqui com va ser la seva breu però intensa aparició a la Copa BMW S1000RR Easy Race de 2012. I aquí callo jo, i deixo que parli Miki:

Escriure per a Motorpasión Moto és sempre tot un luxe i més tractant-se de temes de competició pura i dura. Però si a sobre es fa a lloms d'una de les motos que més està fent parlar en el món de les curses de motos derivades de la sèrie, si pensem que el seu motor està sent utilitzat a la CRT de Colin Edwards al Campionat del Món de MotoGP o si la muntura en concret en què vaig a pujar-me durant tot el cap de setmana està preparada per un jove mag de la preparació de les BMW S1000RR, Sergi Galán del Team Motocrom+50, aleshores més que un plaer i un luxe és un autèntic plaer i una gran pujada d'adrenalina.

I és que aquest els passats dies 28 i 29 d'abril es va celebrar al circuit de Motorland Aragón la primera prova de la Copa BMW S1000RR Easy Race 2012 i l'equip Motocrom+50 em va prestar el seu BMW S1000RR per guanyar la cursa… dic… emm… acabar la cursa.

Així que després d'un viatge nocturn amb Iván “Gurio” i Johan (els “mecas”, segons Mela Chércoles, que m'aguantarien durant tot el cap de setmana) des de la localitat de Sitges fins a Alcanyís, perdent-nos de camí allà fins a distanciar-nos 60Km de la ruta més ràpida, arribem finalment al complex de Motorland Aragón. I què em torna boig a mi? Arribar, veure el box muntat, veure la teva moto i pensar: Anirem a mort demà! Pobre innocent jo, no sabia què m'esperava…

Miki Viñola Copa BMW S1000RR Easy Race
Miki Viñola Copa BMW S1000RR Easy Race

Ens vam aixecar dissabte a les vuit del matí per preparar-ho tot per als entrenaments cronometrats. El nostre principal problema: el temps. Hi havia dues coses fonamentals que fer aquell matí. En primer lloc, com gairebé tothom, posar la moto a punt. I en segon lloc, i el més important de tot, aprendre el circuit! Només havia fet un entrenament amb aquesta moto a l'agost de 2011 i portava any i mig sense ficar-me en una competició ni entrenar-hi, però us asseguro que l'única cosa que em preocupava i que em portava de cap era el circuit. Perquè veient MotoGP i SBK em vaig adonar que és un circuit molt tècnic i complicat, amb una zona de corbes enllaçades que només tenen una traçada possible, amb un llevataps que necessita precisió i una recta del darrere que arribant a 290 Km/h se't treuen les ganes de frenar del divertit que arriba a ser.

Copa BMW S1000RR Easy Race Miki Viñola
Copa BMW S1000RR Easy Race Miki Viñola

Així que, per tot això, la prioritat era aprendre's el circuit com més aviat millor. Teníem un entrenament de 20 minuts i una Superpole a tres mànegues de 15 minuts la primera, 8 minuts la segona i cinc minuts la tercera. Poc temps i molt a fer.

Però el protagonista de la jornada va ser, com acostuma a aquestes èpoques, la meteorologia. Fidel companya de despropòsits i guanyadora de l'Oscar a la més oportuna, va arribar la pluja en la seva màxima esplendor per deixar clar que a Motorland, aquest dissabte, manava ella. Quan vaig acabar els meus 20 minuts de cronometrats (7 voltes dedicades a conèixer el traçat), va caure al circuit “la del pop” durant més d'una hora, amb forts vents, llamps i trons. Així que va acabar aquell dissabte d'entrenaments, sense Superpole, ni posada a punt ni bones traçades. 17a posició en graella, el crono parat a les 2:21 i un emprenyament monumental…

Però no servia de res emprenyar-se pel temps així que quan va començar a capvespre em vaig posar la jaqueta i ens vam anar Johan, Gurio i jo a fer una volta a peu pel circuit. El que no havia aconseguit acabar damunt la moto vaig intentar fer-ho a peu, recordant les corbes, les traçades, els punts crítics i les referències. D'alguna cosa serviria, encara que només fos per veure la bella posta de sol amb arc de Sant Martí d'espectador de luxe després del xàfec d'unes hores abans.

Miki Viñola
Miki Viñola

Ja diumenge, dia de carrera, tots els sentits posats a la moto i les deu voltes al traçat de Motorland preparat per albergar la primera cita del campionat BMW S1000RR Easy Race 2012. Mono, botes, casc guants…tot llest per enfundar-m'ho. I com podeu veure a la foto portava el mico del nostre estimat Joan Lascorz, prestat pel seu patrocinador principal i que vaig lluir per recolzar el pilot que em va fer fixar a les carreres del Mundial de Supersport i alhora Superbikes. Tot un honor… i tot un luxe i comoditat, mare meva quin mico més còmode! Després de rebre el meu “club de fans” – un parell d'amics que van venir des de Barcelona ficant-se el matiner de la seva vida – ja em vaig enfundar el mico per sortir a fer la volta de col·locació a la graella. Una gran presa de contacte amb el circuit que no faria canviar molt les meves sensacions però que serviria d'alguna cosa.

Em poso a la graella, em quedo mirant fixament el primer revolt com si fos professional, en aquell moment la concentració és màxima. Comença la volta d'escalfament, recordant cadascun dels revolts i finalment em col·loco al meu lloc de graella de nou per començar la sortida. Semàfors en vermell encenent-se un per un, motors rugint a altes voltes mentre l'embragatge ho mantinc al límit entre acció-repòs; el meu cap no para de pensar en l'any i mig que porto sense córrer mentre que el meu cor no para de fer salts d'alegria “adrenalítics” i amb ganes de donar-li al puny sense contemplacions. Cada cop hi ha més tensió a la graella mentre es van encenent els semàfors: … 4…5…6 SORTIDA!

Surto bé en comparació amb les meves tres sortides que he fet al llarg de la meva vida, és a dir, ningú em passa i al primer revolt aconsegueixo passar a un pilot. Tot seguit avanço en l'arribada al segon revolt a un parell de pilots més i em col·loco quinzè, però a la frenada del llevataps espanyol un d'ells se'm cola per l'interior i és el meu punt de referència durant tota la cursa.

Arribem a la llarga recta de la part del darrere i veig com dos pilots se surten rectes a l'arribada al revolt de doble àpex que precedeix la recta de meta. En aquell moment sóc catorzè, ja tinc dos puntets!

La resta de la cursa transcorre amb normalitat, cada cop sentint-me més còmode amb la moto i cada vegada agradant-me més el circuit. Ja aconsegueixo fer les enllaçades per on vull però em falta millorar la frenada i la sortida de cada revolt. Tot i així, el pilot de davant no se'n va i aconsegueixo agafar-lo desena a desena fins que a la volta 6 li aconsegueixo passar al final de la recta posterior, a la frenada on arribes a 290Km/h amb la millor moto que he provat a la meva vida. Tretzè aleshores, posició que no abandonaria fins al final.

Quan acaba la carrera, amb les motos al parc tancat, em dirigeixo fins al podi. El meu company de box i amb què compartim el mecànic que porta les dues BMW, Jon Purroy, va aconseguir la segona plaça de carrera i cal felicitar-lo per ser un gran oncle i un pilot com la copa d'un pi.

I finalment, ja com a conclusió de tot el cap de setmana, em quedo amb els 12 segons més ràpid que vaig rodar en carrera respecte els entrenaments, cosa que dóna moral per seguir sentint-te ràpid sobre una moto i qui sap si poder tenir una altra vegada l'oportunitat algun dia de tornar a córrer una cursa.

Des d'aquí moltes gràcies a l'incansable treball de l'equip Motocrom +50, per deixar-me la moto i per posar-la al meu gust, encara que jo no estigués tan ràpid com tant jo com ells volíem i podíem. Gràcies també a Motocard per prestar-me el mico perquè el meu no passava verificacions, i així poder fer-lo l'homenatge que “Jumbo” Lascorz es mereix perquè es millori el més ràpid i millor possible.

Mono Joan Lascorz
Mono Joan Lascorz

Ps: l'equip en general, i jo en més en concret, no et perdonem no haver portat una cistella plena d'adhesius de participants de la Copa BMW S1000RR Easy Race;)

Recomanat: