Steve Hislop, l'escocès que va tancar la boca de Carl Fogarty
Steve Hislop, l'escocès que va tancar la boca de Carl Fogarty
Anonim

Steve Hislop, heroi i llegenda

Durant els anys en actiu de Carl Fogarty, pocs, molt pocs tenien el plaer de poder dir que un dia van tancar el bec al britànic. Per alguna cosa es donava el plaer de portar el número u a l'esquena. Ell, quatre vegades Campió del Món de Superbikes, el pilot més reeixit de la història del campionat, sempre disposat a dir el que pensava sense por de què diran. Sí, a Foggy hi va haver algú que el deixo sense paraules. Algú que el va guanyar de tu a tu amb una moto molt inferior. Algú encara més sincer que el pilot de Blackburn. Aquest afortunat, que a molts ni sonarà, és Steve Hislop. Un personatge que va passar a la història per aquella carrera però que amagava molt més del que podríem imaginar.

Steve va néixer a Scottish Borders (1962), una de les regions escoceses que limiten amb Anglaterra, criant-se a l'entorn rural de Chesters. Va morir el 30 de juliol de 2003 quan va sortir a pilotar el seu helicòpter. Una d'aquells hobbys que et poden fer sentir, de vegades, una cosa semblant a pilotar una moto. No va caure en un tràgic accident d'una perillosa carrera, però es va anar sentint lliure. Aquesta és la seva història.

Va viure la tràgica mort de Jimmie Guthrie, heroi de la infància, Campió d'Europa, estrella de l'època i assidu guanyador del Tourist Trophy. Amb 17 anys va haver d'acomiadar-se del seu pare, a qui sostenia als braços després de patir un atac de cor. Poc més tard, als 20, el seu germà Garry moria en un accident de moto. Amb ell, quan eren petits, solia discutir per saber qui s'assemblava més a Jimmie. Les seves tres principals referències al món del motociclisme se n'havien anat quan encara necessitava les seves figures. El seu pare, germà i ídol el van abandonar prematurament. Així l'alcohol va entrar a la seva vida, acompanyant la sang va anar inundant cada racó per intentar fer-lo oblidar el que havia viscut. Va trigar, però va entendre que el millor que podia fer era honrar-los. Potser va ser aquesta la raó per la qual, sense que la seva mare se n'assabentés, Hizzy es va inscriure a la carrera de 1982 del Manx Grand Prix, que és, per dir-ho d'alguna manera, la carrera amateur del traçat de la Illa de Man. Va ser la primera aparició de Steve al món professional del motociclisme. Va quedar en una meritòria segona plaça. Garry l'havia guanyat l'any anterior.

Una altra droga va començar a recórrer les venes. L'adrenalina es convertia en l'ingredient perfecte per a una situació d'abstracció comprensible només pels que anem amb moto. L'aire fresc de l'Illa va omplir els pulmons, després va obrir els ulls i entre les fulles de les desenes d'arbres que envolten el traçat del TT va veure lluir un sol radiant que el convidava a continuar el camí. Amb la ment en blanc, sense res a pensar, deixant que peus, mans i cos actuïn de forma inconscient sobre el terra més impredictible del món de la competició. Va ser aquest estat el que el va convertir en un addicte més, el que va convertir el hobby en passió i dedicació absoluta. Des d'aquell moment, Hizzy no va poder tornar a desobeir el recent despertat instint.

Steve Hislop 1992
Steve Hislop 1992

La seva primera victòria a la Illa va arribar cinc anys més tard. Potser no sona sorprenent, estem acostumats a veure com pilots nouvinguts guanyen curses a les seves categories (vegeu Maverick Viñales). Però pensem durant uns segons que el TT és un altre món, amb el motociclisme actual només comparteix les dues rodes. I és que, com hem subratllat alguna vegada, només per aprendre't el camí que et porta a completar una volta necessitaràs almenys tres anys. Tres edicions diferents només perquè cada corba no suposi una sorpresa. Malgrat tot, després de la seva primera victòria al 87, dues edicions més tard Hislop es va convertir en el primer home que feia una volta amb una mitjana de més de 120mph(193km/h). Aquella setmana va aconseguir dues victòries més, i el 91, en va sumar tres més. En total l'escocès es va emportar 11 victòries però entre totes va destacar l'aconseguida el 1992 davant el mític Carl Fogarty.

Va ser aquell any el que va acabar coronant-lo com heroi del món del motor. Encara que ni Foggy ni Hizzy tenien previst als seus calendaris participar al Tourist Trophy d'aquell any tots dos van acabar coincidint en el ferri que sortia de Liverpool amb destinació Illa de Man. Carl va arribar amb una Yamaha OW1 patrocinada per Loctite. Steve, sobre una Norton RCW 588 amb motor rotatiu – i Ron Haslam de company, per cert –. Les diferències entre les dues màquines eren més que evidents, i és que els mitjans de què disposava la companyia britànica no eren comparables als de la geganta japonesa. Després de les curses de Formula 1 tot l'equip va posar l'objectiu divendres, dia en què tindria lloc la cursa de la categoria Senior TT, el plat fort.

Hizzy sortiria desè novè mentre que Fogarty tindria el plaer de fer-ho en quart lloc gràcies als temps aconseguits. No pintava gaire bé per a l'escocès, que hauria de fer front a més trànsit a la pista ia la incertesa d'estar pendent dels temps cronometrats pels comissaris per conèixer el resultat final. Tornada després de tornar els dos pilots van polvoritzar els rècords fixats l'any anterior, tant personals com generals. Només un any després estaven volant molt per sobre del que podrien haver imaginat. Però el cert és que Steve mai es va separar més de set segons del turó del campió de Blackburn. Aquest, conscient de l'avantatge que havia adquirit el rival va donar una darrera volta a 123mph que duraria set anys com la més ràpida de la història. No obstant això, el seu darrer esforç va ser en va, i Hizzy va passar al costat de la bandera a quadres com el britànic que arribava a la glòria amb una Norton, marca desapareguda dels llocs capdavanters des de 1961. La diferència entre tots dos va ser de només quatre segons. Us deixo, per al vostre delit, el resum d'aquella carrera:

Steve Hislop (Norton F1) vs. Carl Fogarty (Yamaha OW-01) – One of the greatest TT Battle ever!!!, Roadracing

powered by Gaskrank. TV

Com a bon road racer Steve també va tenir l'oportunitat de conquerir Macao i el seu especial Gran Premi. Diuen els que el coneixien que una de les seves grans peculiaritats era una gran falta de confiança en si mateix, cosa que el va portar massa regularment a cometre errors a la pista. Tot i això, per cada error que va cometre les seves ganes de demostrar a “tots ells” que era el millor creixien paral·lelament. El que teniu a continuació és un quart d'hora de motociclisme, de 500cc, dos temps, sobre un dels traçats més sorprenents que puguem haver vist en vídeo. Sé que el vídeo és llarg però, amic, també sé que t'has empassat tota una cursa de MotoGP sense dir ni piu.

Però la seva història no s'ha acabat aquí. Per aquells anys era completament normal veure pilots mundialetes anar a córrer el Tourist Trophy, cosa que vol dir que podíem analitzar si el pilot que era ràpid allà ho era també en un circuit tradicional. L'exemple de Carl Fogarty ja ens hauria de valer, així com tot el passat del TT. Però Hizzy és un altre bon cas, ell va ser campió del British en la categoria de 250cc i del British Superbikes el 1995 i 2002. Va provar sort al campionat del món de Superbikes però sense grans resultats. De fet, es trobava a SBK quan va tornar a néixer l'any 2000. En la seva biografia començava amb un capítol que recollia aquell dia: “Dia número u, vida número dos”, i al que seguien les paraules següents: “Tots van pensar que estava mort, excepte jo, que ni tan sols se'm va passar per la cap”.

A Brands Hatch Steve es va veure implicat en un accident múltiple al primer revolt en baixada. Els forts cops del pilot escocès contra la sorra van emmudir a la grada:

No ho van detectar, però llavors Hislop havia danyat greument la seva espina dorsal. Durant quatre setmanes intento portar una vida normal, ignorant, sense saber que el més mínim mal moviment del coll el portaria a la tomba oa una cadira de rodes – sempre va dir preferir la tomba –. Es podria dir que va viure setmanes a punt de morir sense saber-ho, però crec que no és gens sorprenent quan parlem d'un corredor del Tourist Trophy, oi?.

Al seu funeral van assistir centenars de pilots i l'organització de l'IOMTT li va dedicar una estàtua a Hawick amb les vistes privilegiades que es mereix un heroi. Un lloc on es pot sentir lliure eternament.

Estàtua en honor a Steve ‘Hizzy’ Hislop

Popular per tema