MotoGP Austràlia 2012: Austràlia rendida davant la victòria de Casey Stoner i el títol de Jorge Lorenzo
MotoGP Austràlia 2012: Austràlia rendida davant la victòria de Casey Stoner i el títol de Jorge Lorenzo

Vídeo: MotoGP Austràlia 2012: Austràlia rendida davant la victòria de Casey Stoner i el títol de Jorge Lorenzo

Vídeo: MotoGP Austràlia 2012: Austràlia rendida davant la victòria de Casey Stoner i el títol de Jorge Lorenzo
Vídeo: ⭐️ VALENTINO ROSSI. Biografía y datos sorprendentes | Leyendas del Deporte 2024, Març
Anonim

Amb la bandera a quadres de la cursa de MotoGP del Gran Premi d'Austràlia Jorge Lorenzo s'ha proclamat campió del món del 2012 de la categoria reina. Com dèiem fa tot just uns minuts, a la segona volta Dani Pedrosa se'n va anar a terra pràcticament l'únic error comès pel pilot de Repsol Honda. Casey Stoner, amb la motivació de poder brindar una última victòria a la seva gent, es va prendre molt seriosament el seu paper de favorit i Jorge Lorenzo va haver de pilotar en aquesta calma tensa fins al final de la prova pel segon forat del calaix. El tercer en discòrdia, un gran Cal Crutchlow recordant del que pot ser capaç.

Tot i que escoltarem de tot, Jorge és l'únic culpable i responsable del títol. Se l'ha acusat d'integrar una calculadora al costat del tacòmetre i ser massa conservador, no sense raó en certes ocasions, però avui va treure pit des del primer metre recorregut per deixar clar que no és campió per casualitat. Amb els llums vermells fora, Lorenzo sortia disparat de la graella agafant desprevinguts els dos pilots Honda que el feien d'escorta a la primera línia.

Alguna cosa, aposto, que ni Dani ni Casey s'esperaven. Pedrosa, tan intel·ligent com sempre i més agressiu que mai, no deixava que el mallorquí s'escapés ia la corba quatre, la mateixa que condemnaria al subcampionat, es posava al capdavant de la prova. Casey, per la seva banda, seguia molt de prop el turó de la Yamaha M1 ficant roda a totes i cadascuna de les frenades de Phillip Island. Darrere seu es disposaven a ocupar posicions per la batalla de les satèl·lits els equips més forts de la terra mitjana. Les Yamaha del Tech3 i les Honda de San Carlo i LCR ocupaven des de la quarta fins a la setena plaça.

Quan el Repsol Honda estava fent un autèntic sandvitx a Lorenzo, Dani arribava passat al mateix punt en què havia aconseguit la primera plaça. Forçava una tombada al límit perdent l'agafada i abandonant la carrera. Amb aquest error, Mela, el fanàtic comentarista amb més atenció als mitjans, aprofitava per, per enèsima vegada, carregar contra Casey Stoner i llançar una pregunta a l'aire: ¿no hauria anat Dani més tranquil si Casey s'hagués mostrat disposat a ajudar-lo?

Al que Sito Pons, a la cabina de retransmissió avui, contestava rotundament: NO. Perquè encara que el favorit fos Stoner, el pilot que estava pressionant amb la seva presència i el rugit del motor era Jorge Lorenzo. Aquest, per cert, gairebé es porta al davant el mateix Dani després de la seva caiguda. En definitiva, la caiguda de Dani ens deixava amb mal gust de boca doncs fins ara la cursa tenia moltes possibilitats de ser emocionant fins al final amb els tres grans de nou al circuit.

A partir de llavors Casey Stoner va agafar el comandament amb el vistiplau de Jorge Lorenzo, que amb només prendre-s'ho amb calma seria campió. Això també va suposar que l'espectacle es traslladés, una vegada més, a les motos satèl·lits. I això que Cal Crutchlow ja havia escapat i era tercer en solitari.

Álvaro Bautista, Stefan Bradl i Andrea Dovizioso protagonitzaven els millors moments de la cursa. A falta de cinc girs per al final el de Talavera era l'últim d'aquest trio però aviat començaria l'atac. A l'última volta Álvaro passava a Stefan i es llançava cap a la posició de la Tech3, superant-ho, però la notòria superioritat de Dovi a les seccions més ratoneres del traçat aussie i una acceleració que no té res a envejar a l'Honda van capacitar el futur pilot de Ducati per aconseguir la quarta plaça. Stefan Bradl va estar a poques mil·lèsimes de superar el seu màxim rival.

Menció especial mereix també el gran paper de Aleix Espargaró i Randy De Puniet, els qui avui van tornar a oferir una enorme batalla en bona part no retransmesa. Les ART han superat de nou una MotoGP, en aquesta ocasió, a la de Héctor Barberá, que sembla desinflar-se després d'alguns bons resultats. Aleix, per cert, va passar per davant del francès ampliant el seu avantatge sobre el mateix a la classificació.

Al final Casey va poder acomiadar-se del seu públic amb una victòria enorme, Jorge va repetir el seu millor somni i Dani Pedrosa posa l'objectiu el 2013 després d'haver mostrat ser una autèntica meravella de pilot havent aconseguit, potser, la millor forma de la seva carrera esportiva. Enhorabona a tots pel que he aconseguit.

Recomanat: