Taula de continguts:
A Thruxton, ha sorprès i ha convençut. Ian Lowry venia de passar les pitjors dues temporades de la seva carrera esportiva quan l'any passat, en quedar-se tirat per una nova fallada mecànica del seu BMW S1000RR, va decidir marxar a casa no corrent a Cadwell Park durant aquell cap de setmana. Amb uns resultats francament dolents Padgetts Honda hi va confiar donant-li l'oportunitat de mostrar tota la graella que no seria per falta de talent. En absoluta igualtat de condicions, o almenys molt més que abans, Ian estava a gairebé mig segon de la pole de Tommy Hill, encara que just al costat de la graella, situació que el va habilitar per aconseguir la seva primera victòria.
La veritat que veient la taula de temps de la classificació tot convidava a pensar que assistiríem a un monòleg de l'actual campió, Tommy Hill. I per ser sincers, hauria estat així si no fos pel brutal desgast que van patir els Pirelli que van muntar. Malauradament, Tommy no va ser l'únic afectat per la desaparició del grip de la goma del darrere. Però amics, així són les carreres, i cal saber jugar cada carta. Dit això anem de cap a veure el que ha passat en les dues curses i, de passada, us deixo un extra que aposto us agradarà.
Primera cursa, la venjança d'Ian Lowry
Preparats per repartir-se els punts van sortir disparats els pilots del BSB. Tommy, des de l'exterior, es col·locava com líder de la carrera, seguit de Michael Rutter i Ian, molt de prop. Per a Rutter, aquesta posició era ideal coneixedor de la seva gran carta per a aquesta carrera: el ritme aconseguit als entrenaments. Tot i això, tot just havien passat cinc voltes quan Ian prenia la iniciativa per avançar un conservador Michael que posava en safata l'escapada de Tommy. Darrere seu, venia un impressionant Alex Lowes, qui tornada a volta es va acostar al grup aconseguint a més el millor temps de la cursa. Per desgràcia, quan més a prop estava de poder lluitar per la victòria, la goma del darrere va desaparèixer davant dels nostres ulls i des d'aquell moment el seu objectiu es va centrar a perdre el menor nombre de posicions conduint constantment de banda.
Després d'unes voltes, Lowry i Tommy havien aconseguit escapar-se. Per darrere, en un grup format per Michael Laverty, Shakey Byrne, Alex Lowes i Rutter, el de MSS Bathams Kawasaki abandonava la carrera per problemes tècnics. A hores d'ara els que havien sabut conservar, muntar compostos més durs o utilitzar configuracions menys agressives, començaven a collir els fruits. A qui millor va sortir la jugada va anar a Josh Brookes doncs a poc a poc va remuntar posicions fins a completar el podi. Amb ell va venir acompanyat, en tremend tàndem, Stuart Easton, company a Rapid Solicitors amb Shakey.
Les rapidíssimes corbes a dretes van passar factura a Hill i quan Lowry es va adonar li va dedicar la destralada de la cursa. Quan faltaven tres voltes per al final, l'Honda Padgetts s'escapava fins a aconseguir un segon d'avantatge i la victòria. Tommy va passar segon, Brookes tercer i les Kawasakis blanc-i-vermelles en tercer i quart lloc. Lowes, per cert, va caure la posició 22 però amb la pole per a la segona cursa.
