Prova clàssica Triumph Bonneville T-100, a la recerca de la pizza perduda, (I)
Prova clàssica Triumph Bonneville T-100, a la recerca de la pizza perduda, (I)

Vídeo: Prova clàssica Triumph Bonneville T-100, a la recerca de la pizza perduda, (I)

Vídeo: Prova clàssica Triumph Bonneville T-100, a la recerca de la pizza perduda, (I)
Vídeo: The Honda Cub C90 | From Pizza Delivery Bike to a Classic in 20 Years 2024, Març
Anonim

Sí, encara que no ho sembli per la foto d'obertura, aquesta és una prova seriosa, us ho puc assegurar. El que passa és que un servidor queda un cap de setmana per degustar-ne una Triumph Bonneville T-100 i si es descuida acaba repartint pizzes. Per ser més exactes, coques. I de Perafita, una zona de la comarca Catalana del Lluçanès que toca els antics trams on se celebrava el Ral·li Catalunya-CostaBrava abans que el traslladessin cap a Salou i passés a dir-se CostaDaurada.

Versions de curt tiratge tipus aniversari a part, mai tres motocicletes amb el mateix motor han estat tan diferents. Bonneville, Scrambler i Thruxton porten cors iguals però cadascun batega al seu ritme. La Triumph Bonneville encara es desdobla en la versió estàndard i SE de llanta de pals per una banda i en aquesta T-100 d'aspecte seixant per l'altra que és de la que ens ocuparem. Una motocicleta tan dolça com la coca de sucre i xocolata que anirem a buscar. Permeteu-me que em posi el pitet en posició ON.

Bonneville T100
Bonneville T100

Alberticu Motorpasión Moto: Bon dia oncle. Has netejat la moto, no? Que ja saps que pel bloc passen molts lectors i la moto ha de brillar com Déu mana. Guillem: Fotre que morro tens, a sobre que te la deixo!

MPM: Jejeje, si que sou una mica recelosos els "triumphfadores" de les Bonneville T-100. (N d R): Jo els anomeno així en comptes de posseïdors. Vinga, no et facis l'estret i llença milles que ens espera una bona ruta. És aviat i fa una mica de fred encara. Val més agafar un tram d'autovia i després venim pels revolts. Així puc provar als trams de doble carril, a obrir gas per fer avançaments

G: Home, és que aquesta freda i tal! Millor la porto jo i tu condueixes a la tornada.

MPM: D'acord, acceptem vaixell…, però si és així, anem directament per corbes, tira

Bonneville T100
Bonneville T100

En fi, sempre a les proves em dic a mi mateix que seguiré l'esquema reglamentari però després acabo així perquè m'acaben passant mil històries. Aleshores ho explico tal com va ser. Total, perquè formalismes a hores d'ara, no? El cas com us dic, és que mentre anem enllaçant corbes des de Girona fins a la zona de Sant Quirze de Besora passant per Olot i Ripoll, vaig mirant la Triumph Bonneville des del meu Triumph Street Triple i em sembla una moto d'estètica insuperable. Això sí, t'ha d'agradar.

No és una perogrullada això que acabo de dir. Encara que ho sembli. Jo, per exemple, sóc més cafeter, de Triumph Thruxton. Però si te'n van els seixanta aquesta és la teva Triumph Bonneville. Com dic anteriorment, hi ha dues versions més, la bàsica i la SE. Aquesta T-100 es diferencia amb una mica dequipament com el compte revolucions que porta la SE, la bàsica no ho munta. També afegeix plàstics protectors en dipòsit i com a manxa de forquilla respectivament. El logotip de la marca per a aquesta versió es munta en relleu al tanc de combustible. Però sobretot es distingeix per la mesura de la llanta davantera, de ràdios i la profusió de cromats.

Aquesta unitat compta amb algun extra afegit a posteriori pel propietari. Els fuites són aftermarket i necessiten carregar el mapa d'injecció com si fossin els Arrow que Triumph comercialitza per als Bonneville. Estèticament són idèntics als de sèrie, llevat que aquests són una mica més retallats a la panxa. Poden portar Db-Killer i el seu so és ronc i suggerent, res a veure amb el siseu manso de les fuites de fàbrica. Encara que aquesta ronca no molesta gens ni mica. També compta amb unes defenses davanteres de motor cromades i un transportí del darrere.

Bonneville T-100
Bonneville T-100

MPM: Bé, doncs ja hem arribat. És l'hora de dinar, demanarem alguna cosa, no?, jo tinc gana

G: Doncs sí, ja convé una mica de benzina per al cos. Per cert, t'has fixat com miren la Bonneville ara que aquesta aparcada?

MPM: Sí, m'he fixat, faré unes fotos. Mira, crec que en publicaré una que miren a la Street Triple, ja saps per tocar la moral i tal…. Encara que reconec que a la Triumph Street Triple se la miren com qui veu un marcià

G: Que dolenta és l'enveja oncle! Ja saps que el meu Triumph Bonneville és més bonic. A més, si he notat que no és una moto que passi desapercebuda. La gent de certa edat la mira molt però no et pensis que els més joves la ignoren. Hi ha molts xavals que es queden enganxats quan la veuen aparcada.

MPM: Bonica és una estona, no t'ho nego. I la ruta de curveig fins aquí, què tal? Sempre t'he tingut a la vista al retrovisor, i això que algun tram hem vingut lleugers. G: És que tens raó quan dius que la Triumph Bonneville és com una bicicleta. La fiques per on vols i és molt manejable. Ja porto uns quilòmetres amb ella però per ser la meva primera moto gran la veig molt recomanable per a un principiant. Aquests 68CV no intimiden però donen molt de si. Que són 900cc i si la busques, la trobes.

MPM: D'això no tinc cap mena de dubte. I una cosa tingues clara: aquestes mesures de roda donen una agilitat impressionant. De vegades em pregunto perquè tant donuts de 180 i 190 enrere, són un sense sentit de vegades. T'he explicat que en una ruta nocturna va venir un oncle amb un Triumph Bonneville i no va donar "pals" a tots?. I es va presentar vestit amb un xandall el paisà… G: Doncs aquesta batalleta no m'ho has explicat. Compte, compte!

MPM: Mira! ia sobre ve el menjar. D'acord, posa't còmode que poso en situació. Tot va començar una tarda d'estiu, sona el telèfon i… (continuarà).

Recomanat: