Ja tenim el primer guanyador d'una cursa de la categoria de Moto3, que curiosament ha estat el mateix que va guanyar l'última de 125cc, i aquest no és altre que Maverick Viñales, que compleix així amb totes les travesses que li donen com a favorit per a aquesta temporada, i amb raó. No pot començar millor per als nostres el Mundial de MotoGP que s'està celebrant al circuit qatarià de Losail. Impressionant Maverick, encara que ja ens ho podíem esperar veient com les gasta aquí l'amic.
I si Viñales ens segueix sorprenent, cal reconèixer que allò que ha fet Romà Fenati té molt mèrit, sent l'únic que li ha plantat una mica de cara al nostre número 25. Ha acabat segon i es col·loca com una gran promesa per al motociclisme italià, que segueix buscant successor per Valentino Rossi. El podi ho ha tancat Sandro Cortese, que ha hagut de suar de valent per aconseguir aquesta plaça. I és que la baralla per aquest tercer esglaó ha estat una bogeria entre set pilots. Però anem més a fons amb aquesta cursa d'una categoria nova amb què hem gaudit de valent.
S'apagava el semàfor i es quedava una mica clavat Maverick, que arribava al primer revolt a la cinquena plaça. Qui sí que ho tenia tot claríssim era Fenati, que sortia com una exhalació i es posava líder i obrint un petit forat, cosa que, si recordem que era la seva primera carrera, té un mèrit impressionant. El seguia en aquell primer moment Arthur Sissis, Sandro Cortese i Louis Rossi. Però Mack no s'ha posat ni de bon tros nerviós, i veient com l'italià intentava marxar, no ha trigat ni dues voltes a plantar-se segon i anar a la caça de Romano. Tampoc ha trigat gaire a agafar-lo i posar-se primer ja a la sisena volta.
Però Fenati ha sortit més gallet del que podíem esperar i s'ha enganxat a la roda de manera formidable, fins i tot provant si podia passar-li per aspiració la recta de meta. Així fins que mancant nou voltes per al final tornava a posar-se primer Romà, però ja amb les idees molt clares per a Viñales, per la qual cosa va tornar a passar-li i va començar a tirar deixant enrere l'italià, que ja pot estar content amb aquesta segona plaça. Genial el domini i la tranquil·litat que ens ha mostrat Viñales.
On sí que hem vist una baralla intensa ha estat per la tercera plaça del calaix, que si al principi semblava se la jugarien Cortese, Luis Salom i Miguel Oliveira, després se'ls unien Zulfahmi Kahiruddin, Sissis, Danny Kent i Rossi. Aquí hem assistit a una autèntica bogeria d'avançaments, d'aspiracions i de substel·lacions, amb Cortese a la tercera plaça final com us deia, Salom quart en una actuació molt bona per començar, Oliveira cinquè i Khairuddin sisè. Mentre que setè acabava Sissis, vuitè Kent i novè Rossi, tancant el top tingues un també impressionant Àlex Rins que ha demostrat amb escreix per què és el campió del CEV de l'any passat a 125cc.
De la resta dels espanyols, destacar el mal resultat dels nois Aspar, dels quals esperem una mica més. Hèctor Faubel ha estat dotzè, mentre que Alberto Moncayo catorzè. També parlar de la setzena posició de Efrén Vázquez i de la vintena de Adrián Martín. D'altra banda no han acabat pilots com Isaac Viñales, Jonas Folger o Brad Binder.
Així que res, ja tenim acabada la primera cursa del Mundial de Velocitat i de la nova categoria de Moto3, amb l'alegria de veure la superioritat demostrada per un Maverick excepcional, que lògicament domina ja la classificació general provisional. Però encara no llancem les campanes al vol que queda moltíssim i la temporada és molt llarga. Això sí, de moment podem estar més que contents. Enhorabona Mack!
