Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Vídeo: Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Vídeo: Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Vídeo: Я есть. Ты есть. Он есть_Рассказ_Слушать 2024, Març
Anonim

Dilluns passat us vam avisar que assistiríem a un dinar patrocinat per Abanderat amb Ángel Nieto. Tot un honor compartir taula amb el pilot espanyol més llorejat de la història i així us ho vam fer saber per preparar una tanda de preguntes, tant dels editors de Motorpasión Moto com de vosaltres, els lectors. El que passa és que una cosa són els plans i una altra els resultats, perquè estar assegut compartint taula amb Ángel Nieto el primer que t'ensenya és que els plans no valen per a res i és ell el que marca el ritme del menjar, tal com feia a les curses.

Així que no espereu una relació de preguntes i respostes organitzades a l'ús com si fos una entrevista formal, Ángel Nieto no és així. Quan comences a parlar amb ell tens la sensació que el coneixes de tota la vida i la seva proximitat i el seu magnetisme personal et porta a relaxar-te com quan comparteixes taula amb un bon amic. Crec que no m'equivoco en dir que tots els presents al menjar gaudim com a nans dels seus comentaris, anècdotes i altres. Intentaré bolcar en aquest article tot el que porto “anotat” al cap.

Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Primer de tot Ángel va fer la seva entrada al reservat que ens van posar a La Missió (C/ José Silva, 22) com s'ha de fer. Mentre els blocaires convocats ens anàvem coneixent entre nosaltres, va aparèixer a la porta i amb un simple hola va omplir tot el recinte. Fotre si és la veu que porto sentint a les carreres tota la vida, i sona igual que a la tele. Ens vam presentar tots i ens vam tornar a asseure a taula. La sort va voler que em toqués estar al seu costat i vaig poder apreciar aquesta vibració que transmeten les persones especials.

Gairebé sense deixar temps perquè ens servissin la primera beguda li vam començar a crivellar preguntes, Uses moto diàriament? Què et semblen les noves categories? Quin pilot actual us agrada més? Què vas pensar quan van desembarcar els americans al Mundial? En aquell moment em vaig adonar que a la velocitat que anàvem no podia prendre notes ni res semblant, així que vaig posar l'orella en mode d'enregistrament i vaig començar a gaudir del moment.

El primer que ens va deixar clar Nieto és que ell no munta amb moto pel carrer, només utilitza una BMW els estius quan és a Eivissa, i perquè se la presten cada any. I el segon és que des que va penjar el mico ha pujat a molt poques motos de competició. Va compartir la volta d'honor amb Jorge Lorenzo a l'Illa de Man, al passat Jarama Vintage Festival es va fer unes voltes sobre la MV Agusta de Agostini i fa uns dies va provar l'Aprilia 125 de Terol i una de les noves Moto3. Respecte de l'Aprilia de Nico Terol diu que les coses han canviat molt des de la seva època. La moto corre més o menys el mateix que les que ell pilotava, però ara aquesta velocitat punta arriba molt abans. Tota la resta és millor, xassís, frens, pneumàtics, suspensions. Si diu que fins i tot en segona notava com es descarregava el tren davanter i això que assegura que no li va donar de gom a gom.

Dels pilots actuals diu que el que té més futur és Marc Márquez, fins i tot se li il·lumina la cara quan el nomena. I això diu molt d'ell, que encara s'apassiona veient els joves a la pista. De Dani Pedrosa diu que és un dels pilots més fins de la graella, però la seva escassa estatura juga en contra a l'hora de lluitar amb l'Honda. Dels altres pilots actuals només ens va comentar que al seu parer Casey Stoner és un noi molt seriós, gairebé massa, a qui només interessa córrer. Això ens va portar a preguntar-li per la relació entre els pilots de la seva època i els actuals. Mentre deia que en el seu temps, quan acabava una cursa eren molts els que se n'anaven de festa, ara als pilots el seu entorn els té com a “segrestats” perquè acaben i se'ls emporten a l'hotel. Ell, fidel al seu estil, així que acaba la carrera segueix anant-se de festa així que pot.

Tornant al tema de les motos actuals, ens va dir que si bé la Moto3 no és de les coses més ràpides en què s'ha pujat, té un gran potencial i assegura que aviat les veurem evolucionar. Respecte de la categoria CRT, la seva opinió és que per abaratir costos també seria convenient implantar la centraleta única amb limitació de règim. Així s'aconseguirien motos més assequibles, perquè segons les seves paraules no pot ser que una moto oficial costi tres milions. Això implicaria que les SBK es transformessin (o simplement tornessin) a ser motos de carrer ficades en circuit, i les MotoGP fossin prototips però assequibles. Aquí ens recorda que DORNA també té mà a SBK, i deixa aquí la idea.

Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Aquest tema ens va portar a la importància dels mecànics, moment en què Ángel ens va explicar que a la seva època ell portava entre 15 i 20 persones al seu equip. Però un dels més importants era l'enginyer que compartia temps entre la fàbrica i les carreres i que (literalment) era el compositor de la música que després ell tocava. Ens va recordar que Ángel Nieto deu 8 dels seus mundials a Jan Thiel, que el va acompanyar en l'aventura de diverses marques i que era el que es ficava en un banc de proves amb el motor per treure'l fins a l'última dècima de CV. Com veieu fa anys ja s'emportava això de fitxar el pilot juntament amb el seu equip de mecànics i enginyers. Encara que Nieto insisteix que ara un dels oncles més importants en un equip és el telemètric, que és qui té a la mà totes les dades sobre com va la moto. Recorda que amb les motos quan volien que corregués més, li ajustaven la carburació a base de xiclets, bugies o compressió, però que ara els motors simplement es canvien i/o s'ajusta l'electrònica.

És clar que ara els pilots es juguen “una mica menys” el tipus que a la seva època, perquè primer els circuits són molt més segurs, les motos força més fiables i els mateixos pilots estan molt més preparats. Nieto comenta que ell a la vida ha trepitjat un gimnàs, mentre que un pilot actual és un autèntic atleta capaç de ficar-se 8 hores de gimnàs o rodar amb bici centenars de quilòmetres. Ja hem citat allò que opina sobre alguns dels pilots actuals, però un pel qual sent especial debilitat és el seu amic Valentino Rossi, del qual espera que aquest any estigui al capdamunt lluitant pel podi. Tot i que aventura que encara no estarà en la lluita pel mundial. Reconeix que el mundial li deu a Valentino molt, perquè ho ha acostat al públic i sap fer espectacle com ningú. Però ens explica que no hi pot haver quinze Valentinos, que cadascú és com és i es reflecteix en com celebra la victòria o simplement com li ha anat la cursa quan baixa de la moto. Sobre Valentino ens explica també que és el Barry Sheene actual, i troba moltes similituds entre l'italià i el pilot britànic amb què va compartir una bona amistat.

Amb el que no sembla compartir res és amb Sito Pons, amb qui sembla mantenir posicions irreconciliables. Fins i tot diu que si Joan Garriga hagués tingut cinc cavalls més a la Yamaha Sito no tindria cap mundial. Arribat aquest punt, algú li va preguntar què pensava dels pilots americans quan van arribar al mundial, i Ángel Nieto, amb el seu estil, diu que els que més li van cridar l'atenció van ser Kenny Roberts i anys més tard Kevin Schwantz. Però així que el recordem a Wayne Rainey torna aquesta brillantor especial als ulls i afirma que sí, que Rainey també era dels especials. Del que diu que també va tenir “massa sort” va ser Freddie Spencer, que no es va trobar amb pilots que li fessin front. En aquell moment torna sobre els pilots espanyols per dir-nos que Carlos “el Tiriti” Cardús hauria de tenir dos mundials almenys a la butxaca, però que la seva inconstància els ho va impedir, ens explica que Cardús era capaç de rodar set voltes al màxim, però després era incapaç de tornar a repetir els temps durant tot el cap de setmana. Això li va posar força en safata el títol a un tal Kozinski. En aquest moment parlem també sobre la seva aventura com a Cap d'equip i el Mundial que Emilio Alzamora va conquistar sense guanyar cap carrera aquesta temporada. Ángel defensa Emilio dient que Alzamora sí que va vèncer carreres en altres temporades, però acaba afirmant que mai tornarà a ser cap de cap equip, perquè diu que suposa massa feina perquè després el mundial depengui de la feina que fan altres. Es nota que el campió segueix allà dins i si pogués pujaria a la moto per donar gas el mateix.

Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Tornant sobre les motos, Nieto recorda molt especialment la Garelli. De nou torna aquesta brillantor especial als seus ulls, perquè la Garelli era una moto amb què guanyava cada diumenge durant tres anys seguits. Per descomptat la Derbi la cita com casa seva, i els està molt agraït, però la nena dels seus ulls és la Garelli. En preguntar-li sobre què opina del proper tancament de Derbi diu que és una “putada” i que no entén els polítics. Literalment ens diu que no entén per què se centren a explicar-nos el que va passar en el passat i no es dediquen a resoldre els problemes i oferir-nos un futur. Aquí es posa molt seriós i diu que està preocupat pel futur, ja que té un fill de nou anys i no sap que en serà. Perquè té clar que a Espanya es viu com a cap lloc del món i no veu cap país on es pugui emigrar.

Sobre aquest futur ens explica que la temporada que ve estarà a peu de pista a les retransmissions dels GP a Tele5 en lloc de la cabina de comentaristes. I ens diu amb un somriure picarenc que si hem vist qui formarà el nou equip de periodistes. Nosaltres us comentem que si Denis Noyes, o Mela Dimecres i ell ens indica que la seva nova companya als boxes serà Lara Álvarez. I és que Àngel és molt Àngel i als seus 65 acabats de complir segueix sent tot un Don Joan.

També sobre el futur ens comenta que coneix la difícil situació dels grans premis a Espanya. Però diu que el Gran Premi de Jerez no pot caure del calendari. Que és el millor GP del món, molt per davant de proves com la de Brno ia anys llum de proves com la de Qatar, de la que ens diu que és el caprici del xeic, amb unes instal·lacions molt boniques però al mig del no-res. Dels circuits actuals parla molt bé del de Xangai, que és espectacular i ens comenta que per moure's pel circuit les vegades que hi ha estat directament compra el primer dia una Scooter per 60 euros al “xinès” que hi ha a l'entrada i que quan acaba el GP se la regala a algun dels que hi treballa.

Sobre el tema dels circuits també parlem una bona estona, el seu preferit de quan corria era Assen, el traçat antic. Encara que ha corregut a llocs tan pelegrins com Nürburgring, circuit al qual diu que se n'anava uns dies abans previs a la cursa i amb una moto de carrer es dedicava a fer voltes (pagant-les una a una) per aprendre-s'ho. És al·lucinant com anys després et recita el tram que va fins al carrusel com si l'estigués veient al moment. També parla molt bé de Mugello, del que diu que és un circuit molt difícil i que gràcies a les reformes que se li han fet ara és molt segur. Però sense dubtar-ho, el seu circuit preferit és Jerez, per l'afició i l'ambient que es viu durant el Gran Premi.

Ángel Nieto, proper i divertit com cap
Ángel Nieto, proper i divertit com cap

Com veieu, el menjar va donar molt de si, fins i tot crec que em deixo coses al tinter, però és que de les dues hores previstes al principi vam marxar del restaurant gairebé a les sis de la tarda. Més que res perquè Ángel Nieto és una persona tan amable, propera i divertida que al seu costat el temps passa gairebé sense adonar-te'n. Segurament serà perquè quan parles amb ell et mira als ulls, i no és d'aquella gent que despatxi una pregunta amb un si o no, sempre té una frase per explicar-te què li preguntes i et deixa molt clar el que opina sense embuts ni adorns, però sense perdre aquest to proper i amistós.

Un dels més grans, que compta amb tot l'afecte del públic (sigui aficionat o no al món de les motos) però al que les institucions semblen tenir-hi mig oblidat, juntament amb el seu museu de Madrid, que no sembla estar passant pel millor moment i que segons van comentar al menjar està situat en unes instal·lacions que necessiten una bona remodelació i publicitat perquè pugui seguir obert.

Com a cirereta del pastís, li vaig comentar que un dels meus primers records de les carreres l'inclou a ell en una sortida d'un Gran Premi on, com era més o menys habitual, no va sortir gaire bé. Jo, que llavors tindria sobre els 11 o 12 anys, li preguntava als meus cosins més grans que què li passava a Nieto, que no guanyaria, i els meus cosins em deien que no em preocupés, que Nieto els passaria a tots de seguida i que fins i tot mentre els avançava els tocaria el cul per “mosquejar-los” Des de llavors he viscut amb aquest dubte sobre si això seria cert o no i Nieto, després de l'explicació, va riure i em va dir que si, que això “potser” era així…

Gràcies a Abanderat per la invitació, ha estat una de les experiències més interessants que he viscut mai.

Recomanat: