2023 Autora: Nicholas Abramson | [email protected]. Última modificació: 2023-05-21 14:59
La setmana passada parlàvem de les idees (alguna cosa pelegrines) de Paolo Flamini per revitalitzar el Mundial de Superbikes, avui intentarem sintetitzar en un sol article les idees que estan sonant més fort al cap de Dorna per revitalitzar el mundial de MotoGP. Crec que no descobrim res si diem que aquests últims anys el Mundial de MotoGP havia arribat a un atzucac. Amb motos cada cop més cares i més ràpides les graelles es van anar despoblant. Primer per la retirada de fabricants que no podien afrontar l'enorme despesa d'un equip oficial a la categoria, i segon per les lesions de pilots que cada cop eren més greus, lesions que podrien relacionar-se amb les prestacions de les motos.
Així van néixer les CRT, aquelles motos que vénen a salvar la categoria, però que en els entrenaments de pretemporada s'han demostrat força lentes. Potser ha estat un error barrejar-les amb els actuals prototips, encara que ja ens avisen que aquest tipus de motos seran el futur, encara que als tres equips grans del Mundial de MotoGP no els agradin ni de lluny.
Però aquí no acaben les idees de Dorna, perquè ja estan preparant una bateria de solucions per a les properes temporades. Vet aquí un resum:
- Una moto per pilot
D'un cop de ploma r eduïm a la meitat el cost d'un equip de MotoGP (bé, potser no és a la meitat, però gairebé) ia més eliminem les curses “flag to flag” ja que si es posés a ploure a meitat de cursa, haurien de parar-la, ficar totes les motos als boxes i canviar-los a més dels pneumàtics els discos, pinces de frens i de pas els ajustaments de suspensions i motors (gràcies a l'electrònica això últim és força fàcil). A canvi s'hauran d'inventar alguna cosa per entretenir els molts teleespectadors que són els que realment compten en el negoci, i limitar la durada del que reste de carrera per no estendre's més enllà de l'horari estipulat, que també costa diners.
- Cinc motors per temporada
Al seu moment gent tan qualificada com Ramon Forcada va dir que fer que un motor de competició duri més no és sinònim d'abaratir-ho, sinó al contrari, perquè has d'utilitzar materials més exòtics per garantir la durada amb les mateixes prestacions. De totes maneres, algú ha pensat que amb un motor menys dels actuals s'estalvia un pressupost.
- Límit de preu de lloguer a equips satèl·lit
Aquest límit es parla que rondaria el milió de dòlars o 1, 2 milions de dòlars per temporada. Però si per altra banda estem venent les CRT Qui es comprarà una moto de segona fila si la pota negra costa una mica més? A aquesta proposta només ha respost afirmativament Yamaha, Honda està marejant la perdiu i un dia diu que sí per dir que no al següent. L'extrem oposat és Ducati, que ja ha dit clar que per aquest preu no es pot continuar desenvolupant ni una MotoGP ni la tecnologia que necessita.
- Un mecànic menys
Si eliminem una moto, podem eliminar un mecànic. No sé què cobrarà un mecànic en un equip de MotoGP, però no crec que el seu sou sigui la diferència entre salvar la temporada (econòmicament parlant) o no. Perquè en un equip de “segona divisió” hi ha mecànics que fins i tot dormen al tràiler de l'equip per estalviar els diners d'un hotel. A més, si hi ha una moto menys i el pilot cau malmetent la moto, com més mans puguin treballar a la moto per tenir-la a punt millor.
- Límit de revolucions
Arribem a un punt que sembla interessant (o així ho han considerat a la Fórmula 1 i sembla que els funciona). La proposta és limitar el nombre màxim de revolucions dels motors a 15.000 rpm. Així es podrien tornar a utilitzar sistemes de distribució menys complicats (i també menys cars) que els actuals de vàlvules pneumàtiques. A Ducati això sembla que li és igual, perquè el seu sistema desmodròmic és relativament barat de fabricar i garanteix el seu funcionament a força més revolucions que les actuals.
- Centraleta única
I arribem a la darrera solució, que potser és la més interessant i aplicable a més curt termini. El que passa és que les marques, que guarden gelosament les dades de les seves electròniques, no volen ni sentir a parlar que algú pugui furgar en aquestes dades. Molt menys volen sentir a parlar que tots hagin d'utilitzar la mateixa centraleta i que els seus enginyers no puguin donar-li aquest toc especial que tant li agrada al pilot a les retencions o la resposta del control de tracció. Encara que després sí que ens venen que el que porten les motos de carrer està derivat del que usen les motos de competició.
Dit tot això, i exposat més o menys el que s'ha anat sentint sobre el tema, crec que l'únic que queda és proposar-los que les motos funcionin amb piles atòmiques i volin per sobre dels circuits guiades per GPS mentre el pilot va adormit a la cabina. Sona esbojarrat? Sí, però amb els pals de cec que s'estan donant en aquest tema dels reglaments crec que qualsevol idea, per desgavellada que sigui, es pot i s'ha de tenir en compte. Tan senzill com era a Mundial de Motociclisme als anys vuitanta… I no em vingueu amb què ara la tecnologia ha evolucionat i cal aplicar-la a tots els camps de la vida. Sí, però si aquesta aplicació vol dir que deixarem de veure alguna cosa que ens interessava a molts, crec que algú s'està equivocant molt. Perquè només cal fer un ull al veí del costat, la Fórmula 1, que és avorrida com ella sola i cada cursa canvien el reglament per evitar que un dels cotxes sigui més ràpid que els altres i els faci malbé la festa.
La meva experiència personal diu que com més limitador és un reglament pitjor pel que reglamenta. Sempre hi ha una escletxa per on ficar el teu avenç tecnològic fins que t'ho prohibeixen. És més senzill limitar quatre coses i deixar que tots experimentin per aconseguir prestacions amb aquests rudiments bàsics. Però com que hi ha els que volen guanyar sempre ia tota costa, comencen a invertir milions i milions fins que dominen sense marge per a la competició. En aquell moment aquesta competició deixa de ser interessant per als altres, que simplement es “jugaran a una altra cosa” amb els seus enginyers i els seus milions.