Viatge pel Marroc amb moto (2): pa'l sur
Viatge pel Marroc amb moto (2): pa'l sur

Vídeo: Viatge pel Marroc amb moto (2): pa'l sur

Vídeo: Viatge pel Marroc amb moto (2): pa'l sur
Vídeo: Chicago's Lost 'L' Train to Milwaukee Wisconsin 2024, Març
Anonim

Fitxa del dia: Dijous, 12 de març de 2009 (dia 1 de 11) Ruta: De Barcelona a Alacant. Combinació d´autopistes, autovies i carretera nacional. El comptaquilòmetres a l'inici del viatge marcava 18.007 quilòmetres. Quilòmetres recorreguts al dia: 519 quilòmetres

Hi ha un proverbi que diu “La més llarga caminada comença amb un pas”. Amb moto, els viatges més llargs comencen amb la normalitat d'un recorregut diari, els primers carrers a prop de casa, creuar Barcelona… i després segueix i segueix i segueix i segueix…

Per a algú que viu a Barcelona, un viatge al Marroc té més de mil quilòmetres de preàmbul només per arribar fins al sud del sud d'Espanya. En no poder sortir fins dijous a la tarda, plantegeu baixar en dues etapes fent nit a Alacant.

El dia de la partida va ser un dia estrany. Al matí, vaig treballar intensament fins a l'hora de dinar. La intenció era posar-me en marxa a les 15 hores. Però entre unes coses i altres no vaig arrencar fins a les 18 hores tocades, així que ja estava condemnat d'inici a arribar a Alacant de nit.

Durant els primers quilòmetres d'un viatge solc anar pensant en l'equipatge oblidat. Part ja no té remei ("un altre viatge ho faré millor") i d'altres s'apunten a les compres pendent. Però aquesta vegada va ser diferent. Sense maletes, havia omplert a pressió el rotllo i el topcase. I em va anar entrant la por que fos incòmode. Per això, en passar els quilòmetres vaig anar fent voltes i voltes mentals a com reduir l'equipatge. Vaig aprofitar la parada de matinada a Alacant per treure llast: algunes eines, roba, calçat, algun llibre, una mica d'electrònica i algunes coses més. La majoria era realment prescindibles, però la veritat és que em vaig recordar resignat repetides vegades durant els dies ("això és a Alacant…"). De totes maneres, crec que la decisió va ser un encert: no sé on hagués guardat els folres de la jaqueta i els pantalons durant els dies marroquins.

Viatjar tants quilòmetres amb pneumàtics de tacs ajuda a desenvolupar les virtuts de la contenció i la moderació. Per no quedar-me sense daus abans de creuar l'estret, havia de circular a uns 110-120 km/h. Hores i hores a aquesta velocitat continguda dóna per pensar i per imaginar molt. L'avantatge és que tampoc no s'ha de preocupar excessivament pels radars.

Si jo fos Director de la DGT, crec que ja tinc la solució definitiva davant de l'excés de velocitat. Obligar a utilitzar un compost als pneumàtics que es degradés a partir d'una certa velocitat. O sigui, una cosa així com els tacs: us prometo que és efectiu de debò. Bé, esperem que Pere Navarro no sigui lector habitual de moto22 i no arreplegue aquesta idea. He, he, he…

A la recerca de la N-340. De petit, la Nacional 340 (Carretera de Barcelona a Cadis) representava els viatges al sud llunyà. Estiuejava a prop i fantasiejava amb viatjar al sud. Amb el pas dels anys, la vaig recórrer sencera i lamentablement vaig anar vivint la seva desaparició a les mans d'autopistes, rotondes, desdoblaments, variants i semàfors. Com que necessàriament circulava a velocitat moderada, vaig pensar que seria bonic rodar per la N-340 cap al sud. Quina mala idea! La N-340 ja no existeix. Tot just alguns trossos de carretera entre pobles i autovies. L'únic que vaig aconseguir va ser enviar en orris la velocitat mitjana del dia. Després d'un parell d'hores entrant i sortint de l'autopista, vaig resignar-me a deixar la N-340 com un antic somni infantil.

Durant la nit, una espectacular lluna (gairebé plena) va venir a fer-me companyia. Gran, rotunda i lluminosa, com estel a la nit. Em vaig distreure una estona jugant i parlant amb ella per enganyar el somni. Una bella estampa la de rodar amb moto acompanyat de la lluna.

Maleïdes benzineres prepagament. Ja no es tracta de deixar el DNI o la targeta mentre omples el dipòsit. L'últim invent és carregar un import alt a la targeta i fer-te un abonament després d'haver omplert el dipòsit. He de tenir pinta de facinerós. El que és clar és que la solució als seus problemes no pot ser tractar tots els seus clients com a lladres. Així és com ens tracten: com a lladres dels qui no es poden fiar. I jo que pensava que era un client…

A l'inici de la tarda la temperatura era moderada però en arribar la nit, va baixar fins a 6 graus. Es va haver de posar en pràctica el concepte "ceba" de posar i treure capes del folre de la jaqueta. La veritat és que va funcionar de manera raonable, sense arribar a sentir fred en cap moment.

Finalment, cap a les dues de la matinada entrava a Alacant. Tot just dormir tres horetes i tornaria a tornar a estar en marxa. Dormir poc seria una constant en el viatge.

La banda sonora del dia va ser un variat de Joaquín Sabina. "Vamonos pa'l sur" i moltes altres cançons del "canalla més entranyable" que em van anar acompanyant en aquesta etapa d'autopistes.

En aquesta primera etapa no vaig arribar a fer la càmera de fotos. La foto que acompanya el post, està feta a València (per on passi a la ruta) a l'estiu passat, casualment també camí cap al Marroc. M'agrada aquesta foto de “simetries”.

Recomanat: