Els tres canvis que MotoGP necessita i no han volgut o no s'han atrevit a fer
Els tres canvis que MotoGP necessita i no han volgut o no s'han atrevit a fer

Vídeo: Els tres canvis que MotoGP necessita i no han volgut o no s'han atrevit a fer

Vídeo: Els tres canvis que MotoGP necessita i no han volgut o no s'han atrevit a fer
Vídeo: La Sotana 290 2024, Març
Anonim

MotoGP s'enfronta la temporada que ve a un període crític. S'ha aprovat un canvi important en el reglament per passar al subministrador únic de pneumàtics. La raó oficial ha estat la seguretat i els costos. Però crec que un motiu més proper a la realitat és un intent de recuperar la competitivitat a les carreres. Almenys, s'evitarà el factor que ha existit aquests dos últims anys i que deixava la meitat de candidats al triomf sense possibilitats abans d'arrencar. Curses Bridgestone o carreres Michelin. De totes maneres, el suposat simplista que un mateix pneumàtic iguala les possibilitats tampoc no és cert: la història ens mostra que la adaptació pilot-pneumàtic-moto-circuit sempre és diferent i aquest factor sempre existirà. Això es diu competició i és positiu que sigui així.

Per tant, ¿ serà suficient aquest canvi a un únic subministrador de pneumàtics per recuperar les carreres emocionants? Jo opino que no. Segurament, la mesura era necessària com ha passat en altres campionats, tant amb cotxes com amb motos. Però en un context com l'actual, amb crisi financera i altres campionats en auge, MotoGP necessitava mesures radicals que tornessin el campionat fins al punt que esperem tots els aficionats. En concret, se m'acudeixen tres mesures necessàries. Tres mesures que no han volgut o no han gosat prendre.

Primer, tornada al motor de 990 cc. Enviar les motos de 800 cc als museus de motos per poder veure-les en el futur, i conèixer el grau d'excel·lència tecnològic a què havia arribat la categoria. I tornar als boxs als motors de 990 cc. La raó és tan senzilla que portem tota la temporada passada veient-la: en reduir la cilindrada, es redueix el parell i els pilots han d'augmentar la velocitat de pas per corba per compensar aquesta manca de parell a la sortida de la corba. Al final, només queda una traçada bona, i la cursa es converteix en una fila índia de pilots lluitant contra el cronòmetre. D'un en un. Per la traçada única. Els motors de 990 cc estaven molt més plens de parell i permetien traçades alternatives als revolts. Diferències en una mateixa corba. Inventar. Intentar. Barallar. Justament el que les 800 no permeten. En reunir els pilots el passat estiu per reflexionar sobre el futur de MotoGP, l'única proposta presa per unanimitat per tots els pilots va ser la tornada als 990 cc. No els van fer cas. Però ells enyoren les 990 cc. Crec que molts també les enyorem.

Segon, fos l'electrònica. Només a les entrevistes que llegeixo Carmelo Ezpeleta i els enginyers de les marques defensen l'electrònica a MotoGP. Ells sempre argumenten que són els pilots els que marquen les diferències (amb electrònica o sense, són els mateixos els que estan davant), i que la resta del planeta som cecs per no veure'l. Però s'equivoquen. No som cecs. Estem d'acord que són els pilots els que marquen les diferències, però és l'electrònica la que no els deixa lluitar recuperar aquestes diferències. Així de simple. De nou, les carreres en què es lluita decima a decima. Mai abans graelles tan estretes donaven com a resultat carreres tan avorrides. A partir d'unes poques voltes a la cursa, només ens queda esperar a veure si algun trenca o cau. O anar veient com recuperen o perden dècimes de segon que no alteren les posicions. Fora l'electrònica d'una vegada i que siguin els pilots els qui treballin sobre la moto. Ells s'ho passaran millor i nosaltres també. Com a molt, es pot adoptar alguna mesura similar a la de la Fórmula 1 amb una única centraleta per a tothom. Un mínim control de tracció per allò de la seguretat.

Tercer, a baix els costos. L'escalada va començar amb el pas als quatre temps. I ja no s'ha aturat. Des del meu punt de vista una categoria de prototips és la que hauria de permetre competir sense tenir una fàbrica de motos darrere, a diferència del que passa en una categoria derivada de la sèrie com a SBK. Per competir a SBK, primer necessites tenir una fàbrica de motos. Per competir a MotoGP, el que caldria és un equip de carreres capaç de construir una moto, però no necessàriament una fàbrica de motos. Fins aquí la teoria. I si no, li podem preguntar a l'últim romàntic que s'ho va creure i ho va intentar, Kenny Roberts. Tots sabem com va acabar la història. A MotoGP s'ha aconseguit la gran ironia de tenir una categoria de prototips en què només poden competir les fàbriques de motos. I no totes, només aquelles que tinguin uns quants milions d'euros per deixar-se cada any a l'intent. És a dir, en comptes d'una categoria de prototips de competició, ha esdevingut fires d'excel·lència i poder tecnològic per a més glòria d'algunes marques. Cal recuperar el sentit comú del que vol dir prototips en competició. I per això cal un canvi radical i contundent en el reglament que provoqui una forta caiguda dels costos. Quedar-se en una fracció del que es gasta ara. Adéu a les cares vàlvules pneumàtiques. Augmentar la durada dels motors a diverses curses, a l'estil de la Fórmula 1. Prohibir els materials espacials i els aliatges lleugers en motors i xassís. Augmentar els pesos mínims. Limitar les caixes de canvi. Etcètera… Objectiu: reduir els costos radicalment per salvar MotoGP. No crec que hi hagi cap altra opció que recuperar l'esperit original dels prototips: fer assequible la competició a qui no tenen enormes fàbriques al darrere. Per a excel·lència tecnològica ja hi ha els salons de motos. Si no s'actua a temps, el destí de MotoGP serà el d'una copa Honda-Yamaha (Ducati arribarà un moment en què per la dimensió no podrà mantenir el grau d'aposta actual i Suzuki no trigaria a seguir els passos de Kawasaki).

Es tracta de tres mesures senzilles, clares, rotundes i contundents per intentar que MotoGP no deixi de ser la nostra passió: tornada a les 990 cc, fos l'electrònica ia baix els costos. A més, d'entrada, crec que als pilots no els desagradarien aquestes mesures. Un altre tema són els enginyers i algunes marques, que es portaran les mans al capdavant. Però per això hi ha una federació esportiva i un promotor que han de vetllar per la qualitat esportiva del campionat i no només per la seva excel·lència tecnològica. Potser sóc massa utòpic? És possible, però amb quatre marques a MotoGP (després de la retirada de Kawasaki) i vuit marques a SBK s'han de plantejar canvis radicals. Les curses poc emocionants de la temporada passada plantegen la necessitat de canvis radicals. La crisi econòmica obliga canvis radicals. Canvis radicals.

"Tornada a les 990, fos l'electrònica ia baix els costos" podria ser el lema del canvi a MotoGP. Només falta que vulguin o s'atreveixin a fer-ho.

Recomanat: