Freestyle, o com volar sense ales
Freestyle, o com volar sense ales

Vídeo: Freestyle, o com volar sense ales

Vídeo: Freestyle, o com volar sense ales
Vídeo: ?7 дней борьбы с самыми опасными фристайл-рэперами? 2024, Març
Anonim

No em deixen de sorprendre mai els pilots de Freestyle. Quan crec que està tot inventat, apareix un xaval i et deixa bocabadat amb alguna cosa nova, una mica més agosarat, o simplement una mica més creatiu i vistós.

Juntament amb el Supercross SX del post anterior, es va dur a terme la competició de Freestyle al Palau Sant Jordi. Vaig voler fer dues entrades diferents, però no només perquè cadascuna tingués la seva pròpia galeria de fotos, sinó també per poder expressar en aquesta les meves impressions sense lligar-me tant a l'objectivitat, i en primera persona. L'anterior conté la notícia concreta d'una competició, on el guanyador va arribar el primer i el punt. En aquesta, en canvi, he deixat sortir les meves sensacions, d'acord amb el criteri dels organitzadors a l'hora de decidir a qui lliurar el premi: van mesurar la intensitat de l'entusiasme amb un sonòmetre, és a dir, el més aplaudit pel públic va ser el guanyador.

No hi va faltar res. Nac nacs, Tsunamis, Rock Solids i fins i tot algun Back flip no hands (o Suicide), van delectar un públic que va anar entrant en calor fins a quedar totalment entregat. Tampoc van faltar els clàssics Cliffhangers i Picapedres, en dues mànigues de salt organitzades amb bon criteri, ja que a la primera no estava permès realitzar Backflips. D'aquesta manera, els pilots van tenir l'oportunitat de mostrar tota una gamma de salts, sense necessitat de "gastar-ne" algun a complir amb el ritual del mortal cap enrere, però reservant el plat fort per al final.

Començaré per reconèixer que per moments vaig tenir la sensació que m'havia equivocat de càmera, i que potser en algunes situacions el vídeo és més apropiat que la fotografia. que opineu?. En aquells moments en què veus una cosa que t'enlluerna, intentes captar-ho tot, fins i tot la teva pròpia excitació pel perill. Sí… em diran que són professionals, que ho han fet mil vegades, que controlen el risc… No sóc especialment fan dels bous, però hi ha un moment de la correguda que em fascina, i és quan el banderiller, sense gairebé més armes que la seva habilitat s'enfronta al perill. I a aquests xavals els admiro per això mateix, per enfrontar-se al perill tan sols amb la seva habilitat, una mica d'irracionalitat i molta empenta, una cosa per la qual cal tenir-los ben posats.

Backflip no hands o suïcide
Backflip no hands o suïcide

L'exhibició va ser contundent, de menor a més gran, però contundent. Un inspirat Dany Torres (KTM) va mostrar –sobretot a la segona mànega– tot el seu arsenal de trucs, i no va trigar a guanyar-se un públic cada vegada més enfervorit. Un altre que va posar color –i molt– a la tarda, va ser Edgar Torronteras (Yamaha), que continua fent batalla de la bona.

Per la seva banda, el californià Jeremy Lusk (Yamaha) va fer honor a la reputació que el precedeix per ser triple medalla d'or als X-Games. L'estrella del Xtrem Jump no ha defraudat a la seva primera presentació a Barcelona, quedant al segon lloc.

El sonòmetre determina el volum de l'aplaudiment del públic
El sonòmetre determina el volum de l'aplaudiment del públic

Però el veredicte del sonòmetre va donar com a guanyador Torres. El sevillà va declarar en roda de premsa que sempre intenta millorar els seus trucs, i que ara mateix està "provant a poc a poc un tres seixanta, encara que encara no he arribat a executar-ho bé, espero aconseguir-ho completament bé d'aquí a poc".

Per la seva banda Torronteras ha subratllat que "gràcies a la feina que porto he pogut fer trucs força importants, amb els quals he pogut conquistar una altra vegada el públic. Sincerament estic molt content d'estar al podi amb els més grans".

Vaig tornar a casa content per l'espectacle gaudit, i desitjós de veure les fotos que us deixo tot seguit. Algunes he volgut conservar-les malgrat estar una mica mogudes, perquè tanquen moments d'alt risc.

Espero no perdre mai la il·lusió de veure aquests trucs i acrobàcies, que no pas per repetides són menys perilloses. Espero que sempre el vertigen em segueixi generant aquesta adrenalina que gaudeixo tant.

Recomanat: