Els 50 cc als Grans Premis (i 3)
Els 50 cc als Grans Premis (i 3)

Vídeo: Els 50 cc als Grans Premis (i 3)

Vídeo: Els 50 cc als Grans Premis (i 3)
Vídeo: ИЗ старого ДАЧНОГО ДОМИКА в КОНФЕТКУ! 2024, Març
Anonim

El 1978, un jovenet Valencià va fitxar per l'equip oficial Bultaco per compartir box amb el ja campioníssim Ángel Nieto. Aquest Valencià era Ricardo Tormo, nascut a Ayacor, al costat de Canals, a la província de València. Ricardo va conquistar dues vegades el campionat del món de 50 cc, el primer el 1978, a l'equip oficial Bultaco, i el 1981 aquesta vegada pilotant una Bultaco però sense el suport de la marca, cosa que es convertiria en una de les excepcions al cada cop més professionalitzat Mundial de Motociclisme.

La desgràcia es va acarnissar en aquest campió, quan el 1984, provant una Derbi 125 cc al polígon de Martorelles on se situa la fàbrica, va xocar contra un cotxe que va entrar a la zona delimitada per a la prova. Les fractures que es va fer a la cama li van impedir tornar a pilotar motos de Gran Premi. Però Ricardo mai va abandonar el motociclisme, ajudant altres pilots en tasques mundialistes i fins i tot portant equips de mini-motos. Va morir el 1998 víctima d'una leucèmia però el circuit del País Valencià porta el seu nom en homenatge a un dels més grans del motociclisme espanyol.

Eugenio Lazzarini i Kreidler
Eugenio Lazzarini i Kreidler

El 1979 i 1980, va ser Eugenio Lazzarini qui va guanyar el mundial de 50 cc amb una Kreidler, i el 1982 i 1983 el mundial ho va guanyar Stefan Dörflinger també sobre Kreidler. La marca alemanya va començar a fabricar motos de 50 cc el 1951, i va aconseguir que un terç de totes les motocicletes que circulaven per Alemanya fossin Kreidler. El model que va competir al mundial de 1962 era molt semblant a la Renn Florett, model de sèrie, excepte pel carenat i la posada a punt del motor. La seva principal característica era una caixa de canvis de quatre marxes, que combinada amb un multiplicador de velocitat accionat des del puny, donava una relació de dotze marxes. El 1962, van invertir tant de temps a afinar el carenat de la moto al túnel de vent com per dissenyar tota la resta.

Kreidler Van Veen
Kreidler Van Veen

El 1971, de la mà de l'enginyer Jorg Moller, van desenvolupar una moto completament nova amb xassís multitubular i motor amb refrigeració liquida que donava 17, 5 CV. Aquest any, amb Jan DeVries van conquerir el mundial, sempre en disputa amb Ángel Nieto, més tard amb Ricardo Tormo i els pilots espanyols que “plagaven” la categoria. L'últim mundial de 50 cc es va disputar el 1983 i va ser Stefan Dörflinger qui el va guanyar sobre una Kreidler. Dörflinger va guanyar els dos primers mundials de 80 cc, aconseguint quatre mundials consecutius a les categories petites.

Stefan Dorflinger i Kreidler
Stefan Dorflinger i Kreidler

La FIM va realitzar un canvi més a la reglamentació augmentant la cilindrada de 50 a 80 cc, però la categoria només va durar sis anys més, celebrant-se l'últim mundial el 1989. A partir d´aquesta data, la categoria més petita amb rang de Campionat del Món va ser la de 125. Amb això es va tancar la porta de 20 anys de desenvolupament de motos de petita cilindrada, dominats per marques europees i pilots europeus. Alguns van veure la mà negra d'Honda després d'aquest canvi de reglamentació, però el que va passar realment és que tota la tecnologia desenvolupada es va transferir a les motos de 125 cc quan aquestes van ser limitades a un sol cilindre. Ara potser acabi desapareixent també aquesta cilindrada en un incert futur en què les motos de dos temps ja no tenen espai. Quan s'acabi aquest darrer mundial de 125 tancarem una pàgina molt important en la història dels grans premis, on un equip amb pocs recursos es podia proclamar campió del món, per tal d'un mundial suportat per les fàbriques i pressupostos desorbitats que no deixen espai per a ningú que no sigui professional.

categoria/motogp">MotoGP

  • Derbi
  • Ricardo Tormo
  • Bultaco
  • Kreidler
  • Jan DeVries

Recomanat: