ELF R, de rècord
ELF R, de rècord

Vídeo: ELF R, de rècord

Vídeo: ELF R, de rècord
Vídeo: Scout Elves Don't Rest Music Video 2024, Març
Anonim

En 1986, amb H. Auriol, E. Courly and C. de Liard als comandaments aquesta ELF-R (erre de rècord) va aconseguir la velocitat punta de 321 Km/ha l'anell de Nardó a Itàlia. Durant els anys setanta i vuitanta ELF va ser sinònim de motocicletes de xassís i suspensions revolucionàries, i també va ser sinònim de motos plenes de problemes tècnics i faltes de fiabilitat.

ELF comptava amb una dilatada història en el desenvolupament de motors de competició, que es va iniciar amb Renault a la dècada dels setanta quan la marca francesa va començar a desenvolupar els motors amb turbocompressor que farien famosos els seus cotxes de Resistència i Fórmula 1. Famosos per les seves prestacions i també pel delicat de les mecàniques.

ELF-R, de rècord
ELF-R, de rècord

L'ànima mater del projecte ELF era Andre de Cortanze, l'enginyer que va desenvolupar els motors turbo de Renault. Cortanze era un apassionat de les motos i tenia el cap ple d'idees que volia aplicar a les motos de competició. Partint de la base d'un motor Yamaha TZ750 es va començar a construir la ELF-X (equis per experimental) que es va presentar inacabada al saló de París del 1978. La moto presentava ja el que serien els seus distintius en anys següents; basculant monobrazo i doble basculant davanter en substitució de la forquilla convencional. A més el xassís havia desaparegut gairebé del tot ja que els elements suspesos estaven ancorats directament al motor. Això darrer va ser el seu principal problema, ja que el motor no estava dissenyat com un element resistent i va començar a donar problemes gairebé immediatament.

ELF-R, de rècord
ELF-R, de rècord

De totes maneres va servir per impressionar els totpoderosos caps d'Honda, que van signar un acord amb la petroliera francesa i el mateix Andre de Cortanze. El següent any va aparèixer la ELF-E (per endurance) al Bol d'Or. Propulsada per un motor Honda 1000 RSC la moto va córrer el mundial de resistència dels anys 81 a 83 aconseguint la seva millor posició a la cursa de resistència TT1 a Mugelo. Però la seva història va tornar a estar plena de problemes, ara per culpa del xassís que fallava constantment. ELF va seguir a la competició quan es va cancel·lar el mundial de TT1 amb prototips de 1000 cc, passant-se als Grans Premis de 500 cc. En aquesta nova aventura van seguir de la mà d'Honda, però ara amb motors de dos temps, els famosos RS tricilíndrics, i sense l'ajuda d'Andre de Cortanze, que es va veure apartat pel nou contracte amb Peugeot.

Gràcies a aquests experiments va arribar a 1987 la primera Honda amb basculant monobrazo, crec que la RC-30, però les altres innovacions del projecte ELF romanen encara al calaix de patents que té Honda a les seves oficines. De totes maneres, gràcies a aquest projecte es va veure per primer cop la importància que realment té un xassís i unes suspensions en una moto, sigui de competició o no.

Recomanat: